Fem el que podem, aquesta és la còmica i ja prou coneguda frase que el nostre alcalde no ha deixat de repetir en el que va de legislatura, fem el que podem. Escenificant així una clara impotència i desesperació. Doncs últimament, fent una mica de repàs de la trajectòria, la situació actual i fent també una mica d’autocrítica sobre la situació de l’Esquerra Independentista, m’ha vingut al cap la mateixa frase. Fem el que podem! Però sense cap mena de dubte li he donat un sentit molt diferent, considero que el conjunt de l’Esquerra independentista arreu dels Països Catalans i des del Camp de Tarragona, podem repetir aquesta frase un cop rere l’altre però amb la satisfacció i la seguretat d’haver fet una feina formidable entre totes i tots en els darrers anys.
Els col·lectius juvenils estem immersos en ple procés de confluència a nivell nacional i en el nostre cas, també local. Una confluència que unirà el jovent de l’Esquerra Independentista en una sola organització. Tindre dues assemblees juvenils en una mateixa ciutat, la participació en plataformes ciutadanes com l’Assemblea Popular i la Plataforma d’afectats per la hipoteca entre d’altres, i la doble militància de la majoria de nosaltres demostra on roman la nostra riquesa. Evidentment l’excel·lent moment de les organitzacions juvenils del Camp: la constància i la bona feina de les companyes de La Guspira de Tarragona, la reactivació de l’Assemblea de joves de Valls i la creació de dues assemblees noves al Priorat i al Pla de Santa Maria que comencen amb molta força. Tot això amb la satisfacció de poder donar la benvinguda a moltes militants noves que han decidit unir-se al nostre camí els darrers mesos. La barreja de bona coordinació, veterania, joventut i sobretot actitud asseguren que al Camp, l’esquerra independentista té molta història per escriure.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans també s’ha enfortit molt després de la gran feina que estan duent a terme sobretot a la ciutat de Tarragona, així com la nova assemblea a l’Institut Narcís Oller de Valls. Després de les campanyes i actes en contra de les retallades en educació, la participació en assemblees d’estudiants i la continuïtat de la feina ben feta, també poden presumir d’una gran pujada en nombre d’estudiants que prenen, no només consciència si no que també coherència en el discurs materialitzat en compromís i militància.
La situació de la CUP a Reus també és prou significativa, la entrada al consistori reusenc ens ha permès demostrar que la política institucional està envoltada de foscor i una boira que fa molta, moltíssima pudor a podrit. Hem pogut demostrar que els sous excessiu no són necessaris per professionalitzar res. Amb un equip reduït, quatre “duros” i sense pràcticament experiència, s’està tractant de tu a tu al poder i als seus dirigents, obligant-los com a mínim a posar-se en guàrdia. L’excel·lent coordinació i relació amb les diferents assemblees del Camp ens ha permet engegar des de la intercomarcal del Camp, una campanya a nivell nacional per denunciar que les retallades no són altra cosa que un apartat més del full de ruta que ens dur a la destrucció del sector públic i la seva posterior privatització.
La generació jove de l’Esquerra Independentista, aquelles que vam fer les primeres passes dintre de l’EI traient paper de les parets del Casal Despertaferro al carrer St Elies abans d’obrir-lo (sense tindre la més mínima idea del que representava aquell moment) i vam fer i desfer infinitats de col·lectius en els següents anys fins que vam formalitzar l’Assemblea de Joves de Reus, ens donem conta de la diferència conjuntural en tants sols deu anys. Arribar fins aquí no ha sigut fàcil, moltes hores treballant sense els resultats esperats, moltes pèrdues personals, repressió i a voltes humiliació. Però seguim vius, seguim amb ganes. Gaudim d’una coordinació excel·lent entre tots els col·lectius , l’activitat pròpia de cada col·lectiu i la conjunta no permet que ningú oblidi que aquí hi ha una gent amb les idees clares, amb ganes de treballar i amb la intenció de canviar les coses, de crear un contrapoder popular dirigit per persones i per les persones, d’enfortir les relacions amb els agents socials i unir esforços, de seguir conscienciant que una altre realitat és tant possible com necessària.
Un cop més, nosaltres amb el cap ben alt: Fem el que podem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada