L’independentisme transversal viu, possiblement, el seu millor moment de la història, gaudeix de l’existència de partits com Solidaritat per la independència que fan bandera d’un independentisme estricte, innegociable, d’una puresa que fins i tot fa oblidar on militaven els seus líders fa escassament un any, però de totes maneres repassem el més destacat: Tenim un ex-conseller de Convergència Democràtica de Catalunya, un ex-vocal del “Consejo General del Poder Judicial de España” i un ex-diputat d’ERC que va votar la investidura de José Montilla i va avalar dos (si, dos) tripartits. Prou significatiu tot plegat. Direu que tothom té dret a canviar/madurar la seva ideologia, per suposat, però si us plau, una mica d’humilitat i si aquest canvi/maduració apareix de la nit al dia i com a mínim no et dediquis a jutjar o desqualificar tot allò que t’envolta i més encara quan has viscut d’allò anys i panys. Després tenim la nova coalició ERC-Reagrupament, una coalició d’un partit i la seva pròpia escissió, té la seva gràcia... ERC ha vist la llum i després d’embarcar-se en dos tripartits ara aposta per la unitat de l’independentisme perquè els ciutadans de Catalunya així ho demanen, té pebrots! I per acabar, i perquè també es mereixen el seu minut de glòria, recolliré una reflexió del mediàtic Eric Bertran (CDC): “el 70% dels nostres militants són independentistes però si a les consultes independentistes només hi participa un 10% de la població vol dir que la societat catalana no ho és i per tant no podem plantejar la independència al nostre programa”. Doncs sí.. com dèiem, l’independentisme transversal català gaudeix d’un gran moment.
Fa poc vam viure el ridícul espectacle de la Fada Gispert prohibint les expressions “Espanya ens roba” i “espoli fiscal”, no sé que pretenien aconseguir amb aquesta absurda prohibició però vaja, ja que hi som, centrem-nos en aquesta problemàtica. Des d’aquest sector independentista resulta que ens volen fer creure que aquest és el veritable problema dels catalans. Que si tinguéssim el nostre estat català a Europa aquí ni hi hauria crisi, ni les retallades serien necessàries i que fins i tot que hi hauria un excedent de diners. No negarem que l’espoli existeix, que la nostra situació econòmica seria notablement millor però oblidem-nos d’aquestes animalades manipulades i interessades. La població “corrent”, la classe treballadora, totes aquelles persones que patim les conseqüències reals d’aquesta crisi que tant a compte surt a la burgesia catalana, espanyola i europea, no penseu que guanyaríem gaire cosa més que el reconeixement internacional a una part de la nostra nació, que no és poc, però totalment insuficient i irrellevant a l’hora de sobreviure. La independència no és marcar línies als mapes, la independència no és únicament canviar una bandera opressora per una bandera oprimida, la independència és el dret a decidir, a decidir com vivim, a decidir com gestionem els nostres diners, a decidir les nostres prioritats com a persones. De què serveix la independència de l’estat grec o italià? Serveix per tindre la seva bandera però perquè vingui Goldman Sharks avalat per la UE i et posi un tecnòcrata a dir com s’ha de gestionar el teu estimat estat. Aquesta és la independència que volem? Volem seguir sent manats per multinacionals, bancs, altres estats, corporacions o ves a saber què? Volem un estat català amb Millets? On segueixin encobrint els escàndols com els de la família Pujol i Banca Catalana? On el responsable de decidir que la sanitat pública mori sigui Josep Prat, sigui membre del consell d’administració de la filial espanyola de la multinacional United Surgical Parthers (USP), la principal empresa privada de sanitat d’Espanya. Disculpeu però no.
La independència i el dret a decidir a de ser real, a de ser total i això només es farà des de la unitat popular, des d’un front popular, des d’una alternativa clara i humana, des del conjunt d’entitats, col·lectius, sindicats combatius, plataformes i assemblees populars i partits que promoguin la transparència, la coneixença i la participació dels nostres conciutadans a la vida política activa. Vivim en una societat en que només busquem la maximització dels beneficis al preu que convingui, uns beneficis que nosaltres no veiem. Vivim en una societat on ens diu que són més perillosos una colla d’immigrants desemparats sense papers que no pas un parell de sindicats que viuen d’acceptar unes reformes laborals que aboleixen els nostres drets en benefici d’aquells que encara ens recorden que ens donen feina i que per tant, que els hi hem d’agrair. Doncs no, de cap manera avalem això. Volem la independència dels Països catalans i la dels seus ciutadans. Volem que el poble català no busqui competició, sinó desenvolupament, volem que tothom estimi i es senti estimat per aquesta terra hagin nascut aquí o no, volem unes institucions transparents que vetllin pels interessos i necessitats de la població, volem persones, volem independència, volem dret a decidir, volem llibertat, volem unitat popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada