Observant
l’evolució de l’acció vers la pobresa i l’exclusió social en les darreres
dècades, trobem que el principal moviment assistencial ve dirigit per valors i
estructures religioses. Aquesta acció,
fonamentada en la caritat i la pietat, poques vegades té la finalitat
d’apoderar la persona o solucionar la seva situació sinó que en minimitza els
efectes mitjançant alimentació i roba, creant així una dependència vital que perpetua
i engreixa un cercle viciós, lògicament, subvencionat.
Paral·lelament, amb la institucionalització de l’acció social en forma d’estat
del benestar, trobem l’intervencionisme planificat per part de l’estat
capitalista. La major part de l’acció social segueix obviant la finalitat de solucionar
la problemàtica d’arrel i es presenta en forma de prestacions econòmiques
lligades a la legislació determinada pel govern del moment. Per tant, entesa la
teoria i coneguda l’experiència, trobem que la intervenció no està supeditada a
les necessitats socials o particulars sinó, en última instància, a la voluntat
política.
Quan es fa esment a la funció de serveis socials i l’estat del benestar
en sentit general, trobem una definició prou unànime: possibilitar una vida
digna. Possiblement, el fet que sigui unànime respon a la seva subjectivitat
total i absoluta, doncs l’estat del benestar es presenta com l’ajuda responsable
d’un Estat que no pot abandonar les persones que el sustenten i opta per
subvencionar vides amb un fals altruisme. Res més lluny de la realitat. Ens
trobem davant un pacte tant social com desinteressat amb què s’evita que els
pobres ens revoltem i acabem amb la injustícia de les societats classistes,
mantenint així una relació d’enriquiment d’uns pocs a costa de molts que, ves
per on, necessitem de les seves engrunes per sobreviure.
La
primera conseqüència d’aquesta divisió de classes ve donada per la qualitat del
benestar i per la invisibilització a l’hora de presentar estadístiques, dades o
informacions que reflecteixi la situació. Sent, consegüentment, la
criminalització constant de la pobresa la gran aposta de l’stablishment per eludir responsabilitats estructurals i fent que
les classes més baixes i marginals semblem les responsables directes de la
nostra situació.
Malauradament,
els i les treballadores del sector social també estem subjectes a aquesta
subordinació. Tant el tercer sector com el sector públic té uns límits molt
clars i assumeix el paper regulador i d’eina de control que garanteix aquesta
estabilitat. A la vegada, en un moment on la deriva liberal dels estats
capitalistes posa l’acció social a la balança del rendiment econòmic per sobre
de les necessitats, ens trobem en un carreró sense sortida a l’hora de donar
resposta a les necessitats reals de moltes persones en el seu dia a dia.
Arribats
aquí, és necessari un treball que invoqui un canvi de mentalitat de base també
per part dels i les treballadores del sector i enfocar el treball cap a un
canvi de model basat en la prevenció de la pobresa i en l’emancipació d’aquesta
per sobre del rendiment, l’estètica política o les necessitats econòmiques del
moment. Cal una denúncia clara i contundent amb una sola veu de l’engany
premeditat que suposen les polítiques socials en format de cursos de formació
sense cap sortida laboral, l’alta burocràcia que només té la finalitat de
dificultar l’accés a les minses ajudes existents i l’elevat grau de corrupció i
prevaricació en la relació entre el sector públic i el sector privat.
Des de
la CUP i l’Esquerra Independentista considerem que només amb la superació del
capitalisme podrem combatre la pobresa i la misèria estructural de la nostra
societat. Per fer-ho, però, necessitem bastir la possible base d’aquesta nova societat
partint de la implicació i participació de tothom que comparteixi aquesta
inquietud. A Reus, una de les vies que hem engegat pren forma de taula de debat
i trobada entre persones interessades, professionals i usuàries. La següent,
centrada en els serveis socials i l’acció social, serà el proper dijous 12 de
febrer, a les 20h, al Casal de la Dona de Reus.
“s’és més individu quan es pot gaudir de suport
col·lectiu, quan es compta amb bases sòlides; quan això falta, s’és un individu
per defecte” Robert Castel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada