Ens trobem en un moment on la dreta més ferotge està fent un negoci inimaginable gràcies a una crisi prevista, dirigida i necessària cronològicament pel sistema. Per posar els exemples més clars i propers, parlem de les retallades a Sanitat (com a primer pas del desmantellament del sector públic). Ens imposen unes mesures inhumanes: tancaments de Centres d’Atenció Primàries de Salut (CAPS), d’ambulatoris a pobles, de serveis d’urgències o la inutilització d’ambulàncies, com si l’ús d’aquests serveis no es fes per necessitat! Algú podria interpretar que la situació econòmica obliga a dur a terme dites mesures, aquesta interpretació estaria mínimament avalada si les primeres víctimes no fossin l’educació i la sanitat. I el més greu, si aquestes mesures no les dirigissin aquelles persones que la seva major inversió econòmica i professional és la sanitat i/o educació privada. Podem dir noms i cognoms, l’arquitecte de les retallades a sanitat i autèntic home fort de la conselleria, Josep Prat, és director de l’Institut Català de la Salut (ICS), a la vegada (fins que va dimitir en conseqüència de la denúncia que vam posar des de la Cup de Reus) vicepresident d’USP Hospitales, la principal empresa privada de sanitat a l’estat espanyol. Així doncs què? Hem de seguir pensant que les retallades estan justificades? Què hem viscut per sobre de les nostres possibilitats? Nosaltres?
Proposem una cooperació real entre estudiants, equip docent i equip no docent dels centres. Fa escasses setmanes vam viure una reivindicació en forma de casserolada per part dels treballadors i treballadores de l’Institut Narcís Oller, molts i moltes de nosaltres hi vam participar degut a ser part implicada i sentir-nos nostre el conflicte. També vàrem ser espectadores de la pel·lícula de terror que van viure a l’Institut Lluís Vives de València. Agressions indiscriminades i sense provocació prèvia, les imatges són duríssimes i molt clares. Fins i tot el SUP (sindicat policíac) va carregar contra els seus propis companys valencians. Hem de permetre aquestes aberracions, abusos i degradació del sistema educatiu? Evidentment la nostra postura és no.
Volem aportar la nostra crítica als responsables de negar-nos el dret a informar de la situació de l’educació i el negoci que volen dur a terme amb la seva precarització. Doncs la nostra indignació és evident i justificada al veure que, aquells que tenen també en joc unes condicions laborals dignes i les dificultats evidents per fer allò pel que han estudiat, que no és altre cosa que educar i ensenyar, es mostren reticents davant les nostres reivindicacions simples de conscienciació. Encara més quan se’ns va negar el dret a la vaga del 29 de Febrer per motius econòmic, si us plau.. Doncs sí, si ens hi fixem una mica veurem que els motius econòmics són la principal causa de la situació en què ens trobem. La busca de la maximització dels beneficis d’uns quants, enlloc de la satisfacció de les necessitats legítimes del poble, provoca que totes les reformes (ja sigui com l’última reforma laboral o les mateixes del sistema educatiu) estiguin enfocades en benefici de les empreses, del capital i de les classes dominants en lloc de buscar un major benefici per les pròpies persones, la immensa majoria de nosaltres.
Els centres educatius haurien de disposar i facilitar la informació necessària sobre com està afectant la crisi al dia a dia de la nostra vida, doncs en som part implicada i estem parlant del nostre futur, i en funció d’això prioritzar unes línies de treball o unes altres. Entenem que és imprescindible crear un observatori per realitzar aquests estudis, tractar aquestes dades i planificar les accions de resposta corresponents.
Cal realitzar un Pla d’actuació educatiu, que per tal que sigui coherent haurà de tenir uns objectius clars, tant de caràcter quantitatiu com qualitatiu, l’elecció de les estratègies a desenvolupar, i la definició de tot un conjunt d’accions derivades dels objectius i de les diferents estratègies i àmbits proposats. Per tal que la implantació d’aquestes accions tingui garanties, cada una d’elles ha de contenir uns paràmetres mínims: definició dels objectius, àmbit de treball, prioritat de l’actuació, descripció i contingut, calendari, cost econòmic, fonts de finançament, agents responsables, resultats esperats, indicadors de seguiment i avaluació.
La inclusió social dels sectors joves de la població més castigats per la crisi i estafa capitalista ha esdevingut una política urgent i prioritària, per la qual cosa, els centres han de fer una aposta política immediata per dotar econòmicament els programes de prevenció de l’exclusió i els circuits d’inclusió educativa i social.
Aquest 29 de Març ningú ha d’anar a les aules, els i les joves, amb un 48% d’atur juvenil no podem esperar a que els nostres polítics corruptes ens arreglin res, ja que no en tenen la més mínima intenció. Demostrem que no estem disposades a deixar perdre el nostre futur, i en conseqüència, el de la nostra societat. Recordem, privatitzen per enriquir-se. Els diners i són, el problema són les seves intencions i prioritats.
