Mitjançant una moció presentada el primer ple del nou mandat, es va derogar l’ordenança de civisme, plat estrella de l’anterior govern de Convergència, Unió i el Partit Popular. Potser és que he pecat de novell però després de la fèrria defensa que n’han fet les tres formacions, esperava trobar-me una ordenança molt treballada, complexa i amb un elevat contingut administratiu. Però no, res més lluny de la realitat.
Sorpresa la nostra quan anàvem estudiant i valorant els articles de l’ordenança i comprovàvem com la majoria eren duplicats d’altres ordenances municipals ja existents. Més sorprenent va ser trobar que els articles restants eren còpies de legislacions superiors a les competències municipals o fins i tot recollides al codi penal com la tinença d’armes o les agressions físiques. Per acabar trobem com els articles restants han estat anul·lats pels seus propis tribunals a causa de contradir la Constitució Espanyola –té gràcia!- i vulneren drets fonamentals com la mendicitat o la llibertat religiosa.
No sé si tot plegat fa gràcia, llàstima o una barreja d’ambdues, però aquest és el nivell de l’ordenança de civisme i de la política municipal de Reus. Després de tres mesos estem començant a assumir que el govern del canvi que pretenem impulsar des de la CUP ja no és una alternativa sinó una necessitat.
El govern del canvi comença canviant la direcció de la política municipal. El civisme no es potencia mitjançant normatives restrictives ni accions repressives. Inevitablement passa per polítiques que fomentin la convivència. En cap cas acceptarem polítiques que criminalitzin la pobresa ni legitimarem discursos classistes que asseguren que davant les polítiques socials no hi ha ideologia sinó manca de recursos. Algú que diu això cobrant més de 100.000 euros anuals destaca tant per la seva ideologia com per la poca vergonya que gasta.
I no ens espanta cap debat, ans al contrari, el defensarem sempre que sigui constructiu i no ens faci caure en el parany de perdre el temps a contradir discursos que cauen en la simplicitat i la visió reduccionista d’afavorir la seguretat d'una ciutat basant-se en ideologies racistes i demagògiques. És necessari, i hi apostarem fermament mitjançant metodologies i propostes concretes, un nou model de convivència i noves formes de relació en la nostra societat que allunyin accions o tradicions culturals i religioses del risc de ser reduïdes a símbols resistents d’identitat.
La creació d'una ordenança és, altre cop, fer ús d'allò que anomenem "estètica política" molt mal emprada. Que no ens facin creure que aquesta llista interminable de restriccions, repressions i un atemptat a les llibertats és una garantia per combatre el "llibertinatge". És aquest concepte estrella que Convergència, Unió i el Partit Popular utilitzen amb allò que jurídicament diríem "premeditació i traïdoria" per crear un estat d'alerta continu i de por, sobretot por...
