El somni americà, la terra promesa de la nova era... corria els anys 60, en aquella època les famílies americanes de classe mitja podien viure amb un sol sou, la cobertura mèdica anava a càrrec de l’empresa o dels sindicats, els fills podien anar a la universitat sense la necessitat de demanar préstecs als bancs, pràcticament tothom vivia sense pràcticament deutes... normal, tota la industria automobilística japonesa i d’Alemanya havien estat reduïdes a no res durant la segona guerra mundial, tota Europa s'estava intentant recuperar tan políticament com econòmicament i, evidentment és molt fàcil sobreviure si no hi ha competència però tot era massa bonic i el temps ho va anar posant tot al seu lloc, quan els alemanys i els japonesos van començar a fer cotxes més competents que els americans i els europeus vam agafar el nostre lloc, tota la roda de pèrdues va començar a girar, al 1980 Word Street va agafar el “toro” per les banyes amb la titella mediàtica del Ronald Rigan al cap davant, els EEUU van passar a funcionar com una empresa. Primeres conseqüències: endeutament familiar del 111%, les persones en fallida van augmentar un 645%, un 355% les condemnes a les presons (recordeu que les presons als EEUU es van privatitzar, curiosa coincidència...), les ventes dels antidepressius també van augmentar en un 305%, un 78% els costos de les assegurances mèdiques (van desaparèixer els sindicats, que abans eren els que pagaven en molts casos). Tot això va ser una gran, grandíssima notícia pels empresaris i per la borsa. Ells sempre guanyen..
Ells tenen els diners però no són més d’un 2% de la població, s’han enriquit a base d’especular i no produeixen res que a nosaltres ens afavoreixi. Com és possible que no li donem una volta completa a la història si tenim tots els mitjans?? Doncs pel simple fet que la societat no fa res més que buscar desesperadament la manera de formar part d’aquest 2%, és la gran victòria del capitalisme.
Actualment, Wikileaks ha amanit l’actual crisi capitalista amb una filtració que demostra el “modus operandi” del govern americà, s’ho han carregat tot però... i la resposta de la gent? No ha passat de ser un tema de “barra de bar”. Què fer amb Julian Assange? Fàcil, l’acusen de violació a dues noies que, després de ser (suposadament) agredides sexualment li van organitzar una festa de comiat al acabar la última conferència que feia a la ciutat.. una mica estrany tot plegat no?
A l’estat espanyol, a part de totes les filtracions, ens estan fent menjar una reforma laboral que ens deixa en una situació més que precària, la única resposta va ser una patètica vaga general que els mitjans de comunicació es van dedicar a deixar en segon terme amb les imatges dels disturbis de les ciutats grans. Tenim una llei de partits feta a mida, resulta que el 80% dels fraus econòmics dels països desenvolupats els cometen els bancs, senyors/es el 80%!!! Els mateixos que estan reben totes les ajudes per poder remuntar la crisi, a la vegada les retallades socials i les pujades d’impostos. Retallada social... sembla una tonteria però això són: ajudes a orfenats, llei de la dependència, eliminació del subsidi dels famosos 420€, pisos de protecció oficial, dones mal tractades, integració d’immigrants... això si, el govern NO ha tret les ajudes a joves emprenedors, el govern segueix amb les ajudes als joves que tinguin un projecte per obrir-se un negoci... molt bé.
Aquest 2% de població que domina el món només té una preocupació, mantindre la pau social al preu que sigui per no despertar consciències, aquí és on entrem nosaltres. No hem de caure al parany de la política de la por que practiquen, ens enganyen en absolutament tot i el pitjor de tot és el nostre conformisme, és temps de conscienciació de les masses, no podem desaprofitar el moment, la única via possible que tenim ara i al nostre abast és que la gent es desperti i vegi que per començar fa falta que ens ho creiem, però per convèncer a algú primer ens ho hem de creure nosaltres mateixos.
Que no ens faci mandra, és el nostre moment.
