En la darrera Assemblea Nacional, les CUP vam decidir iniciar un nou procés
que ens permetés decidir amb seguretat i coneixença de causa, la possibilitat
de participar en condicions en eleccions supramunicipals. La jugada mestre de
Convergència i Unió de convocar-nos a les urnes aquest 25 de novembre, ens
agafa a totes i tots a contrapeu i ens ha obligat a accelerar aquest procés.
Durant les darreres setmanes ens hem vist obligades a prendre decisions
importants, decisions molt difícils degut al poc temps, la importància i la
evident repercussió de tot plegat.
Les CUP partim d’un projecte municipalista que, fins el moment, ens ha permès
utilitzar les institucions com altaveu de les lluites populars, com un
instrument més de denúncia de l’opac funcionament d’una democràcia corrupte i
cínica. Aquest nou repte parlamentari només tindrà sentit i estarà justificat
si no fa perdre aquesta essència. Les CUP han de ser la veu dels sense veu, una
alternativa rupturista i sense renúncies.
Empobriment extrem d’una classe fins ara acomodada econòmicament, endeutament
tant de les persones com de les institucions públiques, polítiques neoliberals
imposades pel catalunyisme senyorial que condemnen a la misèria a milers de treballadores
i treballadors, receptes imposades que desmunten les polítiques socials i
ataquen la sanitat i l’escola pública, al mateix temps que pretenen allunyar el
poder polític de les masses populars i augmentant el control econòmic dels
grans fons d’inversió i de l’especulació financera.
Avui més que mai cobra importància la reivindicació d’allò col·lectiu, i no
només ens referim als drets o espais col·lectius, sinó a les formes de treball,
les relacions humanes i la lluita política. Les reformes dictades pels
estaments europeus i aplicades per la dreta espanyola i catalana ataquen
directament als espais de lluita col·lectiva per tal de desarticular la resistència.
Convergència i Unió sap perfectament que pesen molt més les il·lusions que
les raons, i utilitza els mitjans de
comunicació per monopolitzar el primer projecte il·lusionador que ha viscut una
part d'aquest país en els darrers anys: la creació d’un ambigu estat propi o el
camí cap a l’autodeterminació, una autodeterminació que tampoc ens han explicat
en que consistiria. El que si veiem clar es que volen fer caure en l'oblit els
últims anys de retallades i pèrdues de drets socials que ha patit la classe
treballadora.
Per tant, la base principal de la nostra estratègia ha de continuar sent la
construcció de la unitat popular, entesa com a una proposta àmplia per a la
transformació social i econòmica, la radicalitat democràtica, la ruptura independentista,
la concreció d’unes formes de fer política des de la proximitat, des de la
participació directa en la presa de decisions i amb el treball colze a colze
amb les diferents lluites instaurades en el nostre territori.
Sabem que el terme unitat popular pot tindre un significat molt ambigu,
fins i tot interessat, per això ens hem posat unes condicions sine qua non a
l’hora de prendre aquesta important decisió, com per exemple, fer una llista
electoral amb unes dues terceres parts de persones no militants de les CUP,
totes elles lligades a lluites i moviments socials; la creació, en cas de
treure representació, d’un òrgan de seguiment i coordinació on totes aquelles
entitats i organitzacions que estan participant en aquest nou projecte tinguin
veu i vot a l’hora de triar les futures passes i, per suposat, accions per
impedir una professionalització de la política: limitació de sous, total
transparència i democràcia interna. Així com destacar les assemblees obertes
que s’han fet arreu del territori per poder prendre aquesta decisió d’una forma
consensuada amb qui ha de ser part imprescindible en aquest projecte, començant
per l’Esquerra Independentista.
Ara comença un nou temps, el resultat de tot això no pot ser una simple
suma d’elements, fem d’això una suma sinèrgica i maximitzem el resultat.
Ho volem tot, no renunciem a res!
Ho volem tot, no renunciem a res!
