Moviment, contrapoder i alternativa.

A l’ordre del dia hi ha el debat sobre què és el Contrapoder Popular i la viabilitat d’apostar clarament per aquest des de les institucions.

Des d’un punt de vista idealista, titllaríem de fracàs que la majoria de les CUP hagin acabat practicant una ‘Socialdemocràcia Radical’ als Ajuntament, moltes som les que apostaríem perquè els i les  regidores cupaires fossin unes ‘Astèrix’ atrinxerades als consistoris, però també s’ha de veure que, a vegades, fer una passa enrere permet fer un salt més llarg. Intentaré explicar-ho.

No, no estic insinuant que les CUP hagin d'ocupar l'espai de partits com Iniciativa o Esquerra Republicana, sempre he defensat que la nostra lluita no ha de ser competir amb altres partits, però un cop temptejat l'entorn i les seves lleis, va sent hora d'analitzar el nostre objectiu, estratègia i paper dinamitzador. Formem part d’un moviment molt complet, hem de saber jugar les nostres cartes per tal de treure’n el màxim rendiment.

Els partits i moviments comunistes tradicionals, han optat per seguir amb el funcionament d'organització clàssica basada en la verticalitat, comitès centrals i sobretot partint d'una base de confiança, hegemonia i disciplina interna molt treballada. Un exemple fàcil i proper en l’Esquerra Abertzale. Ningú dubta que, en el seu cas, la professionalització de la política ha donat bons resultats.

Altres, com el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya (PCPC a Catalunya), han optat per fer una feina més d’avantguarda i fer un treball més propagandístic i de carrer, però amb el mateix fons organitzatiu.

Nosaltres, en canvi, hem apostat per un altre funcionament, a causa de les nostres característiques internes hem apostat per no caure en la professionalització de la política i renovar tots els càrrecs periòdicament, apostar per l’horitzontalitat i, sobretot i més important, fent-nos partícips en totes les preses de decisions i debats. Fixant-nos més en el model socialista veneçolà que en el soviètic.

Què ha de fer la CUP?

Un cop fet el símil amb els partits tradicionals comunistes, arribem a la conclusió que no podem pretendre prosperar a gaires ajuntaments -i menys amb un, dos o tres regidors/es- amb un programa de Contrapoder municipal. Sí rupturista i alternatiu, però no gàl·lic i utòpic. El motiu per catalogar-lo d'utòpic és, simplement, perquè ni la nostra gent (EI-CUP) estem prou preparades per fer arribar en condicions un discurs basat en les tesis Marxistes-Leninistes, i evidentment, ni la població està preparada per rebre’l.

Als Ajuntaments, de moment, és on es prenen la majoria de decisions que tenen una repercussió directa en la vida de les persones, i si més no, és on més poder per inserir-hi podem tindre des de la nostra humil posició. Ningú dubta avui dia de la minsa legitimitat democràtica d'un Parlament o del Congrés dels Diputats, on agents externs -com la CEOE- tenen poder suficient per marcar un full de ruta o condicionar decisions. 

Com a híbrid entre les institucions i els moviments populars, hem d’aprendre a utilitzar el nostre entorn per tal de crear i transportar un discurs desacomplexat que sigui fàcil d’explicar i d’entendre; fer campanyes i assenyalar cada una de les persones, institucions i òrgans responsables de tot allò que passa a la ciutat; explicar el 'perquè' de tot el funcionament i mesures preses pels partits; plantejar alternatives populars basades en la comunitat i solidaritat. Apostar per la creació de xarxes alternatives i la insubmissió davant de les mesures impopulars que ens plantegen. En definitiva, crear aquest Contrapoder des dels moviments populars, plantejar alternatives frontals que cridin l'atenció de la gent i sobretot, a la reflexió.

Després, des de les institucions municipals i en total coordinació, hem de plantejar aquestes alternatives en la seva forma més realista, posar entre la espasa i la paret als governs i anar fent, com he dit, d’híbrid entre els dos espais. Crear Contrapoder per poder plantejar l’alternativa necessària.

Tenim els mitjans necessaris per tractar de ‘tu a tu’ al Poder, tenim el suport de la població que, dia rere dia, va veient que aquí s’han de fer alguna cosa. Aprofitem-ho.

Quins són aquests mitjans? 

Mereix una valoració molt positivament la feina feta fins el moment des de l’Assemblea Popular, ens ha fet viure l’any amb més mobilitzacions i més intens que molts i moltes recordem, hem aconseguit deixar de ser aquella part folklòrica que sempre hi era, hem sigut capaços d’unir-nos persones prou diferents però encaixant a la perfecció sota un objectiu comú.

També la feina des la pròpia CUP ha fet que, tota la gent que ens veia amb una certa incredulitat i paternalisme, hagi vist en nosaltres una alternativa de veritat, seriosa. Hi ha comissions que treballen de forma paral·lela a l’Assemblea Local que han presentat alternatives als Plans Locals Municipals, presentar propostes valentes als Consells Municipals i el que és més important, crear debats i fer participar la gent en ells. La feina més reconeguda ha estat tota la que fa referència a INNOVA, aconseguint que se’n replantegi la seva funcionalitat just després que el nou govern ja la reestructurés a principi de la legislatura, fa només un any...

L’Esquerra Independentista de Reus també es troba en un moment molt digne i destacable, hem tingut un paper important en la dinamització de l’Assemblea Popular; creant discurs i treballant dia a dia; el naixement d’Arran fruit de la confluència entre la CAJEI i Maulets marca un nou punt de partida; les primeres passes de la Coordinadora Obrera Sindical entre d’altres exemples, demostra que seguim més vius que mai.

Ara iniciem aquest nou curs i ens hem de marcar l’objectiu de donar-li encara més intensitat que l’anterior, carregar-lo d’unitat i no marcar-nos límits, ja ens els trobarem. Donem vida a la frase que hem utilitzat aquest any: Juntes ho podem tot.

Qüestions organitzatives. I nosaltres què?

A la societat catalana sempre ens ha mancat creure una mica en nosaltres. Els i les catalanes sempre hem viscut com un poble vençut, humilitat i acomplexat que va a remolc de totes aquelles iniciatives que tenen èxit. Potser és hora de canviar.

Després dels bons resultats de l’Esquerra Abertzale a les darreres eleccions municipals el Maig del 2011, ràpidament es va parlar del Bildu/Amaiur català, fins i tot Solidaritat per la Independència iniciava el Bildutour arreu del principat portant membres d’Eusko Alkartasuna  a fer xerrades.

L’Esquerra Independentista crèiem que, per lògica ideològica, aquell era el nostre projecte anàleg i que si algú tenia èxit al copiar-ne el model, seríem nosaltres. Res més lluny de la realitat... copiar el model organitzatiu de l’Esquerra Abertzale suposaria un suïcidi. Els més de 30 anys de trajectòria política els fa gaudir d’una experiència, recursos i -sobretot i més important- una hegemonia que s’escenifica en una solidesa i confiança, tant interna com externa, que l’EI estem a anys lluny d’arribar-hi. Podem aprendre’n molt, però de moment copiar-ne poc.

 Després de l’èxit de Syriza a Grècia sembla que se’ns tornen a obrir els ulls i que ara, la definitiva, la solució, és la Syriza catalana. Per justificar-ho, membres d’Izquierda Unida utilitzen preguntes de la talla “per què la dreta pot unir a espanyols i catalans i l’esquerra n’és incapaç?” Doncs companyes i companys, ho fa de la mateixa manera que els uneix a ells amb el PSOE.

I nosaltres, què hem fet i què podem fer?

Mitjançant la política municipal, hem pogut qüestionar i denunciar l’opaca gestió que es practica a les institucions així com demostrar el paper que hi juguen diferents formacions i personalitats. Hem sigut capaços i capaces de generar dinàmiques participatives i actuar com a híbrid entre partit polític i moviment social, trencant així amb el model polític tradicional i veure que, poc a poc, generar una alternativa política és tant possible com necessari.

Fa uns dies, un company va fer aquesta reflexió: “és el moment de triar entre ser l’alternativa necessària o l’apèndix prescindible”. Excel·lent. El nostre primer objectiu no ha de ser omplir les institucions de representants ni enrocar-nos pidolant petites concessions; el nostre projecte, aquell que ens ha de treure la son, és ser capaces seguir creant contrapoder popular, i això passa per fomentar la creació d’una base sòlida i formada que coordini les línies de la política municipal, controlin l’activitat dels i les nostres representants a les institucions per evitar la formació, amb el temps, de buròcrates. Per desgràcia podem posar molts exemples de col·lectius, de diferent tipologia, que han acabat amb les bases i les cúpules massa distanciades.

És moment de créixer i sumar; només des de la feina al carrer, formant i participant en aquelles plataformes, assemblees i formacions que estiguem disposades a anar una, podrem forjar una estructura que li doni forma a aquesta indignació.

"Tenemos que organizarnos dentro de las fábricas, dentro de los barrios, para que la voz de los trabajadores se deje oír directamente .Aunque llegasen al poder los partidos socialistas, si el pueblo no se organiza, si los trabajadores no se organizan, lo único que conseguiremos es que ganen los dirigentes, una serie de burócratas que, con unos años , se distanciarán otra vez de los trabajadores, harán lo que ellos quieran" 

José Miguel Beñaran Ordeñana.