Izquierda Unida, un
cop més, ja contava com a soci fidel del Partit ‘Socialista’ ‘Obrer’ Espanyol.
La curiositat és
que en plena pujada vertical de Syriza, i tot el pit que està traient Izquierda
Unida pels resultats del seu homòleg grec, simplement es dediqui, un cop més, a
abaixar-se els pantalons i no demanar res més que càrrecs concrets a canvi de fer
de crossa fidel.
La situació encara
és més curiosa si tenim en compte que s’han de repetir eleccions a Grècia i que
agafa pes l’opció que Syriza, després de mostrar-se inflexibles i negar-se a
formar govern amb els social-demòcrates del PASOK, poden passar a ser la força
més votada.
Tot i que em mostro
molt contrari a pactes entre partits (teòricament) tant diferents, trobo que si
Izquierda Unida no vol aprofitar l’ocasió històrica que se li presenta i fer
una política dura, coherent, sense contradiccions entre el seu programa i els
seus fets, hauria d’exigir coses molt més rellevants en el dia a dia de la
ciutadania, mesures contundents.
I el joc ambigu
d’UPyD sí que no té secrets... des del primer moment s’han declarat de totes
les maneres que ha pogut: de centre (imitant discurs de Primo de Rivera), d’extrema
dreta ( negant i criminalitzant tota realitat nacional que no fos l’espanyola,
tot i no ser nacionalistes, clar..) o fins i tot, la portaveu i antiga membre
del PSOE a Euskadi, Rosa Díez, va dir que ella sempre havia estat i serà...
d’esquerres. Així doncs, és normal que aquest partit d’extrem populisme i
oportunisme indiscriminat, cada vegada que tingui opció de ‘tocar pilota’ allà
on sigui, llençarà al vent les propostes que més els hi surti a compte segons
la conjuntura del moment i així anar fent. I si no que preguntin a Toni Cantó...
a veure si és capaç de mantindre un debat que no sigui enllaçant articles del
diari “El Mundo”, que tampoc fa falta dir res més...
Així doncs, considero
que ens hem de treure tots els complexes que podem tindre com a moviment,
mostrar coherència amb el nostre discurs sense pensar en les reaccions de la
gent en un primer moment (el temps ja ens donarà la raó), seguir conscienciant
a la ciutadania que hi ha una alternativa ‘rupturista’ de veritat, facilitar
informació de la realitat política i social en la que vivim per tal que aquesta
sensibilització que es percep a flor de pell, passi a ser participació, participar
per transformar aquesta societat podrida que, si ens ho creiem, té els dies
contats.
