El Govern ofereix 5.000 contractes formatius per a joves 'ni-ni'

Article extret del diari “El Periódico”,  secció d’economia.

Autor: Antoni Fuentes.

Resum de l’article:

La nova reforma laboral i la creació del nou contracte formatiu, pretenen ser un instrument per solucionar la taxa del 37% d’atur juvenil.

Es formaran 5.000 contractes destinats a joves que ni treballen ni estudien (ni-ni). Aquest col·lectiu ha augmentat considerablement amb la crisi arribant als 154.000  joves, un total del 23% dels catalans menors de 25 anys.

La consellera de treball, Mar Serna, ha dissenyat aquesta mesura amb un pressupost de pràcticament 20 milions, destinats a pagar el 70% dels sous. Aquesta partida ja estava inclosa en els pressupost del departament i finançat amb diners propis de la Generalitat.

Segons  el director del Servei d'Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, se’n beneficiaran tant les empreses com els treballadors ja que genera el dret al cobrament de la prestació per desocupació i la bonificació de la cotització a la Seguretat Social és del 100%.

Després de la reforma, els joves perceben, com a mínim, el 70% del salari mínim interprofessional, uns 443€ mensuals. I el 100% del SMI no es cobra fins el segon exercici, abans era des del primer moment. També es modifica l’edat límit, passant dels 21 anys fins als 24 anys. Després d’una formació bàsica de 388 hores, els contractes formatius seran d’un mínim de sis mesos.

Això també permetrà recol·locar part dels monitors i professors després de la reestructuració dels programes d’escoles taller i cases d’oficis de treball.

Opinió personal:

Reforma laboral 2012: Les persones que estiguin cobrant la prestació de desocupació hauran de realitzar un “treball social”, és a dir “treballar per cobrar el que tu has pagat prèviament”. Les empreses podran rebaixar el sou als i les treballadores quan existeixin provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, és a dir “quan no tingui tants beneficis tot i no tindre pèrdues. Els acomiadaments: indemnització de 33 dies per any treballat en cas d’acomiadament improcedent i un màxim de 24 mensualitats, enfront dels 45 dies i les 42 mensualitats actuals, és a dir que després de la pròxima reforma potser hem de pagar quan ens facin fora.

Després de donar un ràpid cop d’ull a la nova reforma laboral (sembla ser que escrita per la patronal) podem imaginar que la creació dels contractes formatius té un doble sentit.

Primera i principal, actualment l’atur juvenil no està al 37%, es situa ja al 48%. Segona i encara més important per respondre, el gran número d’aturats i aturades no és causa d’una escassa preparació acadèmica, si no per la delicada situació que viu el mercat i la destrucció massiva de llocs de treball. Evidentment, el col·lectiu de joves, degut a la seva inexperiència és dels més vulnerables, de la mateixa manera que persones que han treballat anys i anys o tota la vida al mateix sector.

Els contractes formatius estaran destinats a sectors molt determinats (electricitat, metal·lúrgia, etc), sectors on la experiència és la millor manera i més ràpida forma per aprendre. Llavors, pretendre que una persona de fins a 33 anys treballi a jornada complerta per uns miserables 443€ és de jutjat de guàrdia, després, “en el segon exercici es cobrarà el 100% del SMI” en el segon exercici?? Vol dir que després d’un mínim de 6 mesos (que serà d’un any) una persona no ha aprés suficient com per cobrar el que determina el conveni col·lectiu?? Que no deixen de ser uns altres miserables 800/900 € a molt estirar.

Aquesta mesura, no és més que una estratègia maquiavèl·lica que pretén que les empreses tinguin ma d’obra gratuïta. A sobre, molt hàbilment remarquen que després d’això tindran dret a cobrar atur, més faltaria.

Ja per acabar i com a conclusió constructiva, els esforços també s’han de destinar a millor el sistema educatiu. Estem en un moment en que les necessitats econòmiques, laborals i simplement la desintegració de les famílies fan que moltes estiguin extremadament desestructurades, en molts casos (sobretot en els ni-ni) la falta d’afecte i de traspassos de valors fan que els i les joves, busquin en una actitud de rebel·lia gratuïta i desorientada per sentir la protecció i seguretat que dona una coneixença de les teves qualitats i limitacions. Com deia, els esforços s’han de centrar en facilitar a infants i joves aquestos valors personals que la família, per raons externes, està deixant de donar i que són tant extremadament imprescindibles.

Vivim en un sistema basat en la competència de mercat, la explotació de recursos i la supremacia del benefici. Per tant, la existència d’una classe treballadora dèbil i entre les cordes és clau perquè el sistema no naufragui. No ens podem creure que destinaran un sol cèntim en minimitzar la diferència entre la classe dominants i la treballadora. 

Fem el que podem, nosaltres sí.

Fem el que podem, aquesta és la còmica i ja prou coneguda frase que el nostre alcalde no ha deixat de repetir en el que va de legislatura, fem el que podem.  Escenificant així una clara impotència i desesperació. Doncs últimament, fent una mica de repàs de la trajectòria, la situació actual i fent també una mica d’autocrítica sobre la situació de l’Esquerra Independentista, m’ha vingut al cap la mateixa frase. Fem el que podem! Però sense cap mena de dubte li he donat un sentit molt diferent, considero que el conjunt de l’Esquerra independentista arreu dels Països Catalans i des del Camp de Tarragona, podem repetir aquesta frase un cop rere l’altre però amb la satisfacció i la seguretat d’haver fet una feina formidable entre totes i tots en els darrers anys.  

Els col·lectius juvenils estem immersos en ple procés de confluència a nivell nacional i en el nostre cas, també local. Una confluència que unirà el jovent de l’Esquerra Independentista en una sola organització. Tindre dues assemblees juvenils en una mateixa ciutat, la participació en plataformes ciutadanes com l’Assemblea Popular i la Plataforma d’afectats per la hipoteca entre d’altres, i la doble militància de la majoria de nosaltres demostra on roman la nostra riquesa. Evidentment l’excel·lent moment de les organitzacions juvenils del Camp: la constància i la bona feina de les companyes de La Guspira de Tarragona, la reactivació de l’Assemblea de joves de Valls i la creació de dues assemblees noves al Priorat i al Pla de Santa Maria que comencen amb molta força. Tot això amb la satisfacció de poder donar la benvinguda a moltes militants noves que han decidit unir-se al nostre camí els darrers mesos. La barreja de bona coordinació, veterania, joventut i sobretot actitud asseguren que al Camp, l’esquerra independentista té molta història per escriure.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans també s’ha enfortit molt després de la gran feina que estan duent a terme sobretot a la ciutat de Tarragona, així com la nova assemblea a l’Institut Narcís Oller de Valls. Després de les campanyes i actes en contra de les retallades en educació, la participació en assemblees d’estudiants i la continuïtat de la feina ben feta, també poden presumir d’una gran pujada en nombre d’estudiants que prenen, no només consciència si no que també coherència en el discurs materialitzat en compromís i militància.

La situació de la CUP a Reus també és prou significativa, la entrada al consistori reusenc ens ha permès demostrar que la política institucional està envoltada de foscor i una boira que fa molta, moltíssima pudor a podrit. Hem pogut demostrar que els sous excessiu no són necessaris per professionalitzar res. Amb un equip reduït, quatre “duros” i sense pràcticament experiència, s’està tractant de tu a tu al poder i als seus dirigents, obligant-los com a mínim a posar-se en guàrdia. L’excel·lent coordinació i relació amb les diferents assemblees del Camp ens ha permet engegar des de la intercomarcal del Camp, una campanya a nivell nacional per denunciar que les retallades no són altra cosa que un apartat més del full de ruta que ens dur a la destrucció del sector públic i la seva posterior privatització.

La generació jove de l’Esquerra Independentista, aquelles que vam fer les primeres passes dintre de l’EI traient paper de les parets del Casal Despertaferro al carrer St Elies abans d’obrir-lo (sense tindre la més mínima idea del que representava aquell moment) i vam fer i desfer infinitats de col·lectius en els següents anys fins que vam formalitzar l’Assemblea de Joves de Reus, ens donem conta de la diferència conjuntural en tants sols deu anys.  Arribar fins aquí no ha sigut fàcil, moltes hores treballant sense els resultats esperats, moltes pèrdues personals, repressió i a voltes humiliació. Però seguim vius, seguim amb ganes. Gaudim d’una coordinació excel·lent entre tots els col·lectius , l’activitat pròpia de cada col·lectiu i la conjunta no permet que ningú oblidi que aquí hi ha una gent amb les idees clares, amb ganes de treballar i amb la intenció de canviar les coses, de crear un contrapoder popular dirigit per persones i per les persones, d’enfortir les relacions amb els agents socials i unir esforços, de seguir conscienciant que una altre realitat és tant possible com necessària.

Un cop més, nosaltres amb el cap ben alt: Fem el que podem!