11 d’octubre del 2013

12 d'octubre: hispanitat i raça.

A partir del segle XV i XVI les grans potències econòmiques del moment (França, Anglaterra, Espanya...) van començar un procés de colonialització d’Àsia, Àfrica i Amèrica. Aquest procés estava motivat per causes econòmiques ja que, tenint en compte que va ser durant la renaixença quan a Europa es començava a valorar la possibilitat de que la terra fos rodona, s’obrien infinites noves rutes comercials i la possibilitat d’integrar, dominar i utilitzar nous territoris inexplorats. Inexplorats per Europa, clar.

 El 12 d’otcubre de 1492 (actualment es celebra el dia de la ‘hispanidad y la raza’ arreu de l’estat espanyol), Cristòfor Colon va trobar-se les Bahames quan es buscava noves rutes que el portessin a la Índia. Aquest fet casual va desencadenar un procés de colonialització que acabà amb la vida de 90 milions de natius americans. Tot un genocidi a canvi d’or, poder i expansió territorial.      

 El mateix va passar més endavant a l’Àfrica, Àsia i Oceania amb l’imperialisme. No podem oblidar que la gent de color va arribar als Estats Units d’Amèrica en condició d'esclaus a mitjans de segle XIX. Una dada important: l’any 1914, quan va començar la primera guerra mundial, el 85% de la terra estava dominada per europeus.   

 Seguint amb l’exemple de l’estat espanyol però uns anys després, el 1715 amb la caiguda de Mallorca, va acabar la Guerra de Successió que deixava a Felip V de Borbó com a únic rei legítim d’Espanya. Aquest va instaurar el Decret de Nova Planta amb la intenció d'esborrar tot rastre de la llengua i la cultura catalana. 

Un nou etnocidi que alguns, a dia d'avui, sembla ser que voldrien recuperar.

Arribant a l’actualitat, hem de posar l’accent sobre un altre problema existent i lligat a l’explotació del territori americà per part de colons espanyols com els de l'empresa Repsol i les seves filials. Amb l'extracció de petroli s’han eliminat moltes tribus i cultures fent-les fora de la seva terra a canvi de falses esperances, d’amenaces, crims i assassinats.

Actualment, la majoria condemna l’assassinat d’aquells natius que no van voler evangelitzar i treballar per la corona espanyola a voluntat pròpia ja que és una pràctica terrible i socialment inacceptable però a la vegada es mira cap un altre banda quan les empreses van en busca de l’or del segle XX i XXI al mateix territori i eliminen cultures, tribus i la pròpia terra. 

La història es repeteix i només la solidaritat entre els pobles podrà aturar-les. 

12 d'octubre de 2013: 521 anys de resistència. 

9 de setembre del 2013

Independència per canviar-ho tot.

El debat independentista ja és present, ha arribat l’hora de passar del debat a l’acció. Hem de passar del compromís al sacrifici. L’esquerra independentista seguim al carrer i aquesta diada ho fem amb una campanya tant explícita com necessària: Independència per canviar-ho tot.

Des de ja, exigim la celebració d’un referèndum perquè és l’única consulta popular que té valor jurídic internacional i és la màxima expressió democràtica que permet el sistema. Hem de trencar amb l’ambigüitat conceptual d’una consulta que no ens assegura la materialització del resultat. Una consulta que ni té pregunta ni, des de fa uns dies, assegurança de vida.
Si el govern conservador de Convergència i Unió, avalat per Esquerra Republicana de Catalunya, estigués disposat a arribar fins el final, no estaríem perdent el temps jugant al fet i amagar amb un discurs acomplexat carregat d’indefinicions.

Independència contra l’estat propi. Les classes populars hem de ser el centre actiu d’un procés emancipador, integrador i transformador. La independència és un projecte de classe que ha de servir per una cosa tant senzilla com òbvia: satisfer els interessos de la majoria.

Aquesta vegada no, no estem en situació de permetre’ns un altre frau com el de la transició espanyola. De la mateixa manera, hem d’omplir el procés de contingut trencant amb el “primer la independència i després ja veurem”. Aquest ja és un posicionament polític molt clar que ens ha dut a comprovar que l’actual modus operandi beneficia els interessos de la classe dominant (els 2000 milions d’euros en retallades només representa el 50% destinat per rescatar Catalunya Caixa, a la vegada que es segueix desnonant famílies per les seves denúncies). L’establishment si ha entès la solidaritat de classe i va col·locant els seus a les empreses públiques cobrant sous milionaris mentre s’indulten i es tapen les vergonyes els uns amb els altres.

Hem de fer ressorgir la consciència de classe que van emancipar a base de crèdits. No podem apostar per l’estat propi d’Abertis sinó per la independència pel poble treballador català.

Desobediència com a única via per la independència. Que ningú s’enganyi, l’estat espanyol MAI donarà permís per fer cap referèndum oficial però molt menys acceptarà la independència i el catalunyisme senyorial no està disposat a desobeir. El president Mas va dir que si no hi havia permís espanyol convocaria eleccions plebiscitàries pel 2016. Per què 2016 i no 2014? Perquè eleccions? Si no tenim permís per fer una consulta no el tindrem per la independència sigui quin sigui el resultat de les eleccions. La resposta és molt senzilla: necessiten temps per tindre-ho tot “atado y bien atado”.

Però tot això no és nou. La mateixa burgesia catalana sempre ha traït el poble català en els seus anhels de llibertat. Ho va fer en el cop d’estat franquista al 36, ho va fer durant la dictadura, durant la transició, ho ha fet durant les dècades de pujolisme i ho segueix fent en l’actualitat a ciutats com Reus en que governa amb el Partido Popular perquè, segons argumenten, els pactes de ciutat no tenen ideologia. Ens prenen per imbècils.
 
Com he dit, hem de passar pel debat conceptual a l’acció i fer de la sobirania econòmica un objectiu de mínims, ja que sense el control sobre tots els aspectes econòmics, no podem gosar a parlar d’autodeterminació ni d’independència. Les bases del procés han de fonamentar-se en un programa que garanteixi la igualtat de gènere, uns serveis públics de qualitat, gratuïts i universals, la defensa del territori i la sobirania econòmica.

Per tant, seguim fortes en el nostre lema d’independència per canviar-ho tot i sense cedir fins a guanyar.


Tirem pel dret i triem independència. Triem uns Països Catalans lliures i socialistes.