Són moments durs, complicats. Uns temps -perquè enganyar-se- que
espanten i dificulten mirar endavant amb seguretat i claredat. Seguretat en
clau tant de la nostra pròpia integritat física i psíquica com en la de tots i
totes els i les companyes que defensen plantejaments diferents als de l'establisment.
La dictadura d’en Felip Puig Psicòpata, ja ha segrestat a la
Laura Gómez, l’Isma Moreno, el Rubén, l’Andreu, el Jordi, el Josep Maria, el
Victor... i fins quasi bé un centenar més de companys i companyes que, han
comés el ‘greu’ delicte de participar en mobilitzacions LEGÍTIMES i LEGALS com
ho són els piquets informatius de la vaga general del 29M. Mobilitzacions que
sempre s’han dut a terme sense grans conseqüències i incomparables al patiment
generat per dit personatge.
Aquestes accions, han provocat que associacions de drets humans,
col·lectius socials i entitats civils, elaborin i presentin, davant el Comitè per a la Prevenció de la
Tortura i Altres Maltractes, o Penes
Inhumanes o Degradants (CPT), un ampli
informe que detalla la deriva penal, policial i repressiva que estem vivint.
Recordem que els i les estudiants de l’Institut Lluís Vives estan pagant ara
les conseqüències de les seves protestes, que la darrera setmana han detingut
per segon cop al company del SAT Diego Cañamero (Andalusia), les dures imatges de les
mobilitzacions dels miners a Astúries o les encara constants detencions de
presos i preses polítiques d’Euskal Herria, així com les inhumanes lleis
penitenciàries.
Com es pot observar, estem parlant de governs de tots els
colors, amb diferents, curioses i inexplicables combinacions: Partit Popular a
València, CiU a Catalunya, PSOE i Izquierda Unida a Andalusia, PSOE, IU i UPyD
a Astúries o el recentment trencat govern basc entre PSOE i PP. Digne
d’estudi..
Així doncs, podem confirmar que les alternances de partits no
donen cap solució a la societat. Els de sempre segueixen manant; els de sempre
segueixen guanyant; els de sempre seguim perdent; els de sempre seguim
pagant... i patint. És evident que la cara més suau del capitalisme -la
socialdemocràcia més radical- no deixa (ni deixarà) de ser el sistema corrupte,
cruel, injust i caníbal. Necessita l’explotació de la classe treballadora, és
aquell que de la desigualtat en fa dependència, i per tant, la seva
supervivència és la nostra sentència.
Només tenim una alternativa real, ser l’esquerra trencadora,
rupturista fins i tot amb l’esquerra tradicional socialdemòcrata que, com queda
demostrat, ens ha traït sempre com a poble i classe. Continua traint-nos i ho
seguirà fent sempre que li convingui. De la mateixa manera, hem de ser
conscients de les nostres possibilitats actuals, no hem de voler córrer ni
pretendre arribar a dalt de tot en un tres i no res. Canviar el món és molt
lent i molt, però molt, complicat... “ens
hem d’armar d’una lenta impaciència”. Cal consolidar una estructura sòlida
i preparada, no dubtar que els moviments socials en serem el centre de gravetat
i tenir ben clar la fita que perseguim.
És molt important fer pedagogia, fa 10 anys les mobilitzacions
eren a Barcelona contra l’FMI i el G8, ara s’ocupen CAP’s, s’impedeixen
desnonaments i ens manifestem juntament amb els i les veïnes al barri Sol i
Vista perquè l’Artur Mas inaugura una residència d’avis i àvies que serà
gestionada per mans privades.
La diferència de consciència general és evident, la denúncia ha fet el seu efecte, ara és el moment de plantejar alternatives reals, canvis que tinguin un impacte directe en la vida de les persones, aprofitem-nos de les institucions tal com elles ho fan amb nosaltres, però no visquem dins d’elles, no cavem la nostra pròpia tomba. Ha arribat el moment del ‘tot o res’, l'instant de decidir que no volem petites concessions, el temps que, un cop après i demostrat que la política tradicional no és una sortida transformadora, ens plantegem com i on hem de fer política i cap a on – i des d’on - volem créixer. Les institucions estan carregades de professionals de la política, però la seva política és la gènesi de la seva corrupció. La nostra raó de ser rau en la solidaritat la justícia i l’amor.
