No
hi ha dia que l’anterior tripartit i oposició municipals, tenint actualment els
papers canviats, ens deixi de
sorprendre. En l’anterior legislatura van impulsar el projecte del Tecnoparc,
projecte desmesurat i faraònic que, des de la CUP i des del conjunt de
l’Esquerra Independentista, ja anticipàvem com a catastròfic. Les conseqüències
són ben conegudes: no només ha estat un projecte fracassat sinó que ha estat un
dels forats negres de la hisenda municipal que han provocat que l’Ajuntament de
Reus sigui un dels més endeutats dels Països Catalans.
La
imperant necessitat d’omplir aquests solars, van fer que Lluis Miquel Pérez
signés un conveni amb la Generalitat perquè el CESICAT s’instal·lés en un espai
de més de 400 metres quadrats de forma totalment gratuïta, és a dir, assumint
nosaltres el cost del lloguer, de l’electricitat, la neteja, el telèfon i de
tot allò que convingués. Actualment,
gràcies a una pròrroga signada per l’actual govern, el conveni segueix
prorrogat fins aquest mes de juny. Mentrestant, l’empresa que les gestiona va
tancar l’any 2012 amb unes pèrdues de 446.779 €. De fet, l’empresa encara deu
als proveïdors els pagaments de les factures de la construcció d’aquest
edifici.
Força
paradoxal tot plegat i més encara si tenim en compte que el valor afegit –com
els agrada anomenar-ho– que aporta el CESICAT a l’economia de la nostra ciutat
és nul. I, si parlem del benefici social és directament negatiu. Així doncs,
amb els diners dels impostos dels reusencs i reusenques estem pagant l’agència
d’espionatge de la Generalitat mentre aquesta es dedica a espiar i passar
informació a la política (una pràctica més que qüestionable sinó irregular) de
ciutadans i ciutadanes de Reus.
A què es referia Felip Puig l’any 2011,
quan sent aleshores Conseller d’Interior, va assegurar que: “complirem
la llei i anirem una mica més enllà”?
D’entrada,
dos mesos després el CESICAT impartia un curs a l’acadèmia de Mossos d’Esquadra
de Mollet sota el nom: recerca i
seguiment a la xarxa de col·lectius.
En
el manual treballat no només hi constava que calia controlar les afiliacions a
partits i associacions de persones determinades sinó també els mitjans que
seguien i revistes que llegien així com les activitats i aficions. Això, sense
cap mena de dubte, és control ideològic i a més impartit a l’Institut de
Seguretat Pública de Catalunya.
L’any
2013, Anonymous feia públic la construcció d’uns fitxers polítics amb base a
criteris ideològics de diferents activistes socials de Catalunya per ser usats,
per les autoritats policials i la conselleria d’Interior, amb finalitats
lligades a la repressió política i jurídica en el cas que així ho reclamés la
circumstàncies o l’interès de la pròpia Conselleria. En els fitxers publicats
hi apareixien perfils a la xarxa com el de Primavera Reus, Aturem EuroVegas, el
meu mateix i el de molts companys i companyes de l’Esquerra Independentista i
moviments socials amb qui compartim treball i carrer.
Mesos després, el propi Conseller va
haver de reconèixer en seu parlamentària que des del CESICAT s’estava
monitoritzant a usuaris d’Internet per la seva ideologia i que s’estaven
elaborant fitxers policials de caràcter polític gràcies a la informació
extreta. Aquest fet representa un atemptar directe a la llibertat
d’expressió i associació que corrobora el que ja fa anys que denunciem.
L'Agència Catalana de Protecció de Dades té prohibit recollir dades
relacionades amb la militància política i sindical de qualsevol persona, entre
d'atres qüestions. Fa anys, però, en un judici per la crema de fotografies del
rei de l'Estat espanyol, des de l'Agència van reconèixer oficialment que els
Mossos d'Esquadra disposen de dues bases de dades il·legals que els permeten
controlar certes dades no oficials. Són les famoses BDT i INVESTOR. Unes bases
de dades que recullen dades totalment il·legals segons la Constitució que tanta
gent defensa, davant les quals som totalment vulnerables.
A Reus, doncs, es produeix la paradoxa que el CESICAT, com a
organisme públic pagat amb els nostres impostos, ha de garantir la seguretat
dels catalans i catalanes a Internet. La veritat, però, és que ni garanteix la
seguretat (amb les filtracions que s’han pogut fer) i vulnera la privacitat de
persones com jo, que l’únic delicte que hem comès és pensar de forma diferent
d'aquella que els convé.
Tot
el que assenyalem respon a un país militaritzat que porta la careta de
demòcrata. Exigim que es facin públiques d'una vegada les bases de dades
il·legals ja siguin del CESICAT o de la Brigada d'Informació dels Mossos
d'Esquadra.
Un
presumpte país normal no pot acceptar que la llei només protegeixi a una
determinada minoria, precisament la que posa en perill les nostres vides i
seguretat.
