El Govern ofereix 5.000 contractes formatius per a joves 'ni-ni'

Article extret del diari “El Periódico”,  secció d’economia.

Autor: Antoni Fuentes.

Resum de l’article:

La nova reforma laboral i la creació del nou contracte formatiu, pretenen ser un instrument per solucionar la taxa del 37% d’atur juvenil.

Es formaran 5.000 contractes destinats a joves que ni treballen ni estudien (ni-ni). Aquest col·lectiu ha augmentat considerablement amb la crisi arribant als 154.000  joves, un total del 23% dels catalans menors de 25 anys.

La consellera de treball, Mar Serna, ha dissenyat aquesta mesura amb un pressupost de pràcticament 20 milions, destinats a pagar el 70% dels sous. Aquesta partida ja estava inclosa en els pressupost del departament i finançat amb diners propis de la Generalitat.

Segons  el director del Servei d'Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, se’n beneficiaran tant les empreses com els treballadors ja que genera el dret al cobrament de la prestació per desocupació i la bonificació de la cotització a la Seguretat Social és del 100%.

Després de la reforma, els joves perceben, com a mínim, el 70% del salari mínim interprofessional, uns 443€ mensuals. I el 100% del SMI no es cobra fins el segon exercici, abans era des del primer moment. També es modifica l’edat límit, passant dels 21 anys fins als 24 anys. Després d’una formació bàsica de 388 hores, els contractes formatius seran d’un mínim de sis mesos.

Això també permetrà recol·locar part dels monitors i professors després de la reestructuració dels programes d’escoles taller i cases d’oficis de treball.

Opinió personal:

Reforma laboral 2012: Les persones que estiguin cobrant la prestació de desocupació hauran de realitzar un “treball social”, és a dir “treballar per cobrar el que tu has pagat prèviament”. Les empreses podran rebaixar el sou als i les treballadores quan existeixin provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, és a dir “quan no tingui tants beneficis tot i no tindre pèrdues. Els acomiadaments: indemnització de 33 dies per any treballat en cas d’acomiadament improcedent i un màxim de 24 mensualitats, enfront dels 45 dies i les 42 mensualitats actuals, és a dir que després de la pròxima reforma potser hem de pagar quan ens facin fora.

Després de donar un ràpid cop d’ull a la nova reforma laboral (sembla ser que escrita per la patronal) podem imaginar que la creació dels contractes formatius té un doble sentit.

Primera i principal, actualment l’atur juvenil no està al 37%, es situa ja al 48%. Segona i encara més important per respondre, el gran número d’aturats i aturades no és causa d’una escassa preparació acadèmica, si no per la delicada situació que viu el mercat i la destrucció massiva de llocs de treball. Evidentment, el col·lectiu de joves, degut a la seva inexperiència és dels més vulnerables, de la mateixa manera que persones que han treballat anys i anys o tota la vida al mateix sector.

Els contractes formatius estaran destinats a sectors molt determinats (electricitat, metal·lúrgia, etc), sectors on la experiència és la millor manera i més ràpida forma per aprendre. Llavors, pretendre que una persona de fins a 33 anys treballi a jornada complerta per uns miserables 443€ és de jutjat de guàrdia, després, “en el segon exercici es cobrarà el 100% del SMI” en el segon exercici?? Vol dir que després d’un mínim de 6 mesos (que serà d’un any) una persona no ha aprés suficient com per cobrar el que determina el conveni col·lectiu?? Que no deixen de ser uns altres miserables 800/900 € a molt estirar.

Aquesta mesura, no és més que una estratègia maquiavèl·lica que pretén que les empreses tinguin ma d’obra gratuïta. A sobre, molt hàbilment remarquen que després d’això tindran dret a cobrar atur, més faltaria.

Ja per acabar i com a conclusió constructiva, els esforços també s’han de destinar a millor el sistema educatiu. Estem en un moment en que les necessitats econòmiques, laborals i simplement la desintegració de les famílies fan que moltes estiguin extremadament desestructurades, en molts casos (sobretot en els ni-ni) la falta d’afecte i de traspassos de valors fan que els i les joves, busquin en una actitud de rebel·lia gratuïta i desorientada per sentir la protecció i seguretat que dona una coneixença de les teves qualitats i limitacions. Com deia, els esforços s’han de centrar en facilitar a infants i joves aquestos valors personals que la família, per raons externes, està deixant de donar i que són tant extremadament imprescindibles.

Vivim en un sistema basat en la competència de mercat, la explotació de recursos i la supremacia del benefici. Per tant, la existència d’una classe treballadora dèbil i entre les cordes és clau perquè el sistema no naufragui. No ens podem creure que destinaran un sol cèntim en minimitzar la diferència entre la classe dominants i la treballadora.